És innegable l’existència de la Comparsa de Moros Grocs a Castalla desde fa molt de temps, tal i com afirmen els més vells del poble. Pero també era absolutament necessari buscar l’origen i l’evolució de la nostra comparsa,cosa que Salud Martí va fer de manera encomiable als anys 80 i que acabà amb la publicació d’un llibre del 1988, 130 Aniversari de la Comparsa dels Moros Grocs, on s’assenyalava l’any 1858 com a data de naixement per a l nostra comparsa,que va ser ben familiar desde xicoteta.
D’aquesta etapa inicial en el recorregut dels Grocs , tenim com a documentación l’exposició oral de Tona-la Bolà-, una historia de transmisió oral que Toma Ens conta , un grup d’homes a finals de la dècada de 1850, més en broma que seriosament, es van llançar a una aventura….
Amb una tela blanca sobre posada,un retal verd rodejant la cintura i un altre del matriz color damunt del cap , van eixir al carrer per participar en les festes de Moros i Cristians que ha es celebraen a Castalla desde temps enrrere.
No coneixem el nombre de festes que van celebrar amb aquesta indumentària, tan original i primitiva , però si que podem afirmar que d’aquesta circumstància prové l’apel.latiu de “Moros Marranos” ja que aquesta fou la denominació imposada als primers anys abandonó de triar el color groc, tant important per a la posteritat i del qual desconeixem el motiu per què va ser triat.
Uns anys després es va disenyar les vestimentes i els colors components imprescindibles en el vestit de Moro Groc, inspirat en el de la filà alcoiana de La Llana: pantalons bombatxos grocs,camisa blanca fosca bordada a mà en la pitrera i dues mànegues amb fils de diferents colors i amb els punys d’astracan blanc. Armilla roja, amb brodats idèntics als de la camisa,ribetejada d’astracan blan,faixa verda amb dues boles trenades a mà de color blanc i roig. Un turbant i unes espardenyes blanques tintades de groc amb aigua de safrà.
Al segle XX sorgeixen novetats, com per exemple, que les dones s’atreveixen a vestir a les seues filles xicotetes de mores,cosa que fins aleshores era impensable . Sense cap dubte es necessitaren un gran esforç i una gran tenacitat per situar a la nova Comparsa a l’altura de les dues ha existents des d’alguns anys abans, Mariners i Moros Vells. L’assumpte monetari siempre va ser un obstacle. Qui ho recorda afirma que aquella época travessaven moltes dificultats, no obstant això la Comparsa es projectà cap al futur recolzada en l’entusiasme que brollava en els seus components.
A 1928 els Moros Grocs ocuparen el primer lloc del bàndol Moro, aqueixa circunstància va motivar que l’embaixador i la figura de la Mahoma canviaren el color del seu vestuari.
A la dècada dels 50 el nombre de comparsistes arribaria a ser molt reduït, en un parell d’anys en van ser sols dinou, cada membre pagava al mes cinc pessetes, l’equivalent a un import anual de 60 pessetes per fester ,però les despeses superaren notablemente ls ingressos, en dues ocasions Salvador Doménech Mataix -l’indio- abonaria de la seua butxaca l’import de la banda de música i la Comparsa, a poc a poc, li va tornar la quantitat prestada. .
En un d’aquests anys més difícils, pocs dies abans de festes, es convocá una reunió urgent. El president era Emilio Bernabéu-Catalina- qui prengué la paraula per anunciar als comparsistes: cavallers, el tema a tractar és molt important, sabéis que son pocs components, fondos no en tenim, estem passan una situació molt difícil i Ens ofereixen una quantitat de pessetes si cedim el dret d’anar davant. Què contesteu.? La resposta no es va fer esperar i tots alhora van contestar negativament.
L’Olleta constituí una altra novetat d’aquesta època. La diferència era que per aquells temps, quan el costum que ara mantenim el dia 31 d’agost va començar, es cuinava autèntica olla de fesols,penques i morret de porc,després ja va anar adquirin unes altares dimensions.
Per aquests anys és quan Toni Faldó desenvolupà la seua imaginació per construir un canó, una novetat a les festes de Castalla.
Per altra banda, els dirigents de la Comparsa reconegueren que aquesta necessitava alguna innovació, entre elles que la dona participara més en la festa, per ahorcar-li així vistositat, ja que eren escasses les xicones festeres.
Als anys 60 la festa està més próxima a l’actual, sorgiren innovacions i la festa cobrà una nova empenta.
COMPARSA MOROS GROCS
C/ CERVANTES, 11
03420 CASTALLA (ALACANT)
morosgrocscastalla@gmail.com